El nom de la salsa romesco significa barrejar i remoure diversos ingredients
El romesco és una salsa de color ataronjat o vermell, espessa i amb un grau de densitat molt variable. Segons els elaboradors, presenta un aspecte més pastós o granulat i, a més, té un sabor molt intens. Els ingredients amb què s’elabora són, essencialment, pebrot, all i oli d’oliva, però se’n solen afegir altres, com ara ametlla, avellana, tomàquet madur, vinagre, pa fregit, bitxo i sal.
Es tracta d’una salsa tradicional molt arrelada, encara que no de manera exclusiva, a la cuina del peix. Té el seu origen a les comarques del Camp de Tarragona, però gradualment s’ha anat estenent a tota la zona costanera catalana, ja que gaudeix d’un reconegut prestigi gastronòmic. Assisteix a Fira ÀPAT Tarragona per conèixer més sobre aquest ingredient! Si ets un amant dels productes de proximitat, no dubtis a descarregar-te les entrades.
Origen de la salsa romesco
Se li han atribuït orígens antics, que van des de considerar-la una salsa d’origen romà fins a donar-li un origen medieval. Tot i això, en realitat es tracta d’una salsa moderna, com indica la presència de pebrot (producte procedent d’Amèrica) com un dels seus ingredients. De fet, la primera salsa elaborada a base de pebrot es troba referenciada al receptari La cuynera catalana (1835) i la cita directa del romesco data del 1885. Des d’aleshores, ha estat present sota diferents variants segons el context gastronòmic, el més popular dels quals és la cuina marinera de la costa tarragonina.
Per tant, l’origen de la salsa romesco sembla que va ser a principis del segle XX a les barques del Serrallo (Tarragona). Els pescadors feien servir el que tenien a mà, com per exemple el pa sec, l’oli, el vi o el vinagre, les nyores i per descomptat el tomàquet. Cada pescador afegia alguna cosa per crear la seva pròpia salsa. Les avellanes i les ametlles donaven cos a la salsa. Actualment, la salsa romesco, d’origen mariner, és una salsa coneguda internacionalment.
Procés d’elaboració de la salsa romesco
La salsa romesco se sol servir freda, en entrants i plats principals. Els seus ingredients essencials són les avellanes, les ametlles, els tomàquets, les nyores, l’oli d’oliva, l’all, el vinagre i el pa fregit. A més, és molt fàcil d’elaborar:
- Hidrata les nyores: s’han d’hidratar des de la nit anterior. Obre-les, treu totes les llavors i posa-les submergides en un bol amb aigua tèbia. Passat un temps raspa la seva carn interna.
- Escaliva els alls i tomàquets: s’han de posar al forn preescalfat durant 15-20 minuts a 180 °C i, després, escalivar-los.
- Torra els fruits secs: si les ametlles i avellanes estan crues, s’han de torrar en una paella a foc molt lent. També s’han de torrar les llesques de pa.
- Bat els ingredients: s’han de posar tots junts i triturar a velocitat baixa. A més, cal afegir sal, oli, pebre i vinagre. Tradicionalment, s’utilitzava el morter per picar els ingredients.
Variants de la salsa romesco
Com sol passar amb els plats populars, hi ha gairebé tantes versions com colors, tot i que les diferències són menors. En el cas de la salsa romesco, alguns substitueixen una part d’ametlles per avellanes, que es cultiven a la terra originària del romesco. En general s’hi afegeix més oli quan es vol una salsa més suau i líquida, o pa fregit o carquinyolis (una galeta típica de la zona de Tarragona que conté ametlla i és molt cruixent) si es vol espessir-la. Hi ha algunes variants que en lloc de fer-la tan espessa li posen més oli o més bitxo si volen potenciar el sabor picant en la salsa romesco. Inclús per donar-li gust i un toc personal s’hi pot afegir all cru, pebre vermell, etc.
D’aquesta manera, la salsa romesco, de sabor lleugerament picant, però no obligatòriament, es fa servir per acompanyar carns, verdures i peixos. També es pot menjar amb els calçots, encara que aquests es complementen amb la salsa salvitxada, que és lleugerament diferent, ja que s’usa més quantitat de tomàquet rostit i menys nyores.
Receptes de cuina amb salsa romesco
La salsa romesco es consumeix tant a la llar com en restaurants. Gràcies a l’èxit assolit en els darrers anys, han aparegut un seguit d’empreses que la comercialitzen envasant-la en pots de vidre. L’època de màxim consum de la salsa romesco és durant els mesos d’hivern i als de començament de la primavera, ja que gastronòmicament s’associa més sovint als plats de temps fred.
Es tracta d’una de les aportacions culinàries més grans de la cuina catalana. No només és indispensable amb els calçots, sinó que eleva qualsevol peix blanc, amanida verda o verdura a la graella. Per tant, els usos de la salsa romesco es relacionen amb una gran varietat de plats: peix, amanides com ara el xató, entremesos, arrossos mariners, truites, carns, etc.
Beneficis i propietats de la salsa romesco
El conjunt de tots els seus ingredients aconsegueix com a resultat una salsa amb nombrosos beneficis per a l’organisme. Principalment, destaca el seu poder diürètic, energètic, antibacterià, la fibra que conté i l’ajuda que ofereix a les persones que pateixen hipertensió i tenen colesterol. D’aquesta manera, la salsa romesco és rica en fibres, grasses saludables com l’omega 3, calci, magnesi, minerals, vitamines, entre d’altres.
Curiositats generals de la salsa romesco
El seu nom prové de la pròpia etimologia de la paraula romesco, que experts en llenguatge expliquen que neix de l’expressió mossàrab “remescolar”, que significa barrejar i remoure diversos ingredients.
L’escriptor Josep Pla també es va deixar captivar per aquesta salsa: «No crec que existeixin moltes ciutats al món com Tarragona, que, a més d’un incomparable passar, una història estupenda i una situació d’estranya bellesa, tinguin una salsa pròpia, particular i única».
Per acabar, cada dos anys se celebra el concurs de Mestres Romescaires, organitzat pel Sindicat d’Iniciativa i Turisme. El primer campionat es va celebrar el 3 de juny de 1951 i la guanyadora va ser Carme Brull Zaragoza. L’objectiu del concurs és portar aquest producte genuí de Tarragona al mapa gastronòmic català i internacional.